EL CÓMPUTO DEL TIEMPO

- Cronologia:

Els romans van utilitzar diferents sistemes:

  -Fixar-lo a partir del començament de l'era romana, que tenia com a anay I de la fundació de la ciutat.ELs romans escrivien ab urbe condita després del numeral de l'any. L'any del naixement de Crist va ser el 753.

  -A partir del començament dee l'època de la República, amb la instauració del consolat el sistema més utilitzat era indicar la data pels noms dels cònsols d'aquell any. En una de les parets interiors del temple de Júpiter al Capitoli al costat s'hi escrivia el nom dels cònsols.

  -El sistema menys freqüent era el que podríem anomenar era republicana, que prenia com a any I el de l'expulsió dels reis, any 509 aC.

Per tant, l'any del consolat de Ciceró i de la conjuració de Catilina, l'any 63 aC, es podria indicar de les tres maneres:

  -DCXC ab urbe condita

    Any 690 de la fundació de Roma.

  -M.Tulio, C. Antonio consulibus.

   Any en què van ser cònsols Marc Tul·li i Gai Antoni.

  -CDXLVI post reges exactos.

   Any 446 de l'era republicana, després de l'expulsió dels reis.

- El calendari primitiu:

La fixació del nombre dels mesos i dels dies de cada mes, la fixació del nombre dels dies de l'any, va anar al llarg de la història de Roma. Es poden distingir tres etapes: el calendari primitiu, el republicà i el julià.

El calendari tenia les característiques següents:

   -Era base lunar; el començament dels mesos coincidia amb l'aparició de la lluna nova i la seva duració era la del cicle lunar: 28-29 dies.

   -Els romans només comptaven 10 mesos. La'ny computat començava al mes de març i acabava al mes de desembre: era l'època activa de l'any. El període del desembre a març, era una espècie de temps mort, que no es comptava, i estava dedicat en part a ritus de purificació col·lectiva en la transició d'un any a un altre.

EL CALENDARI REPUBLICÀ

- L'any:

El calendari va ser reformat a partir de l'època etrusca, tot i que els historiadors atribuïen aquesta reforma. Amb aquesta reforma es va substituir el cicle lunar pel solar com a base per el còmput del temps. L'any natural començava i acabava amb el solstici d'hivern, a fins de desembre. L'any es va dividir en 12 mesos després que s'hi afegissin els de gener i febrer entre el desembre i el març.

Alguns mesos van continuar tenint una duració ajustada a l'antic sistema lunar, els 29 dies: gener, abril, juny, agost, setmbre, novembre i desembre. El febrer tenia 28 dies i la resta 31. Era un anu de 355 dies. 

En resum, la modernització del calendari no va ser total, a causa d'aquesta mescla de conservadorisme i innovació que es pot observar en tants fenòmens de la cultura romana. Els romans distingien quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.

- Els mesos:

Els sis primers mesos s'anomenaven amb un nom de la divinitat que estaven consagrats:

   -Januarius, pel nom del déu llatí Janus, que s'invocava en els inicis de totes les activitats.

   -Febrarius, pel nom de Februus, divinitat que personificava la purificació pública a què Roma se sometia des dels temps primitius en la transició de l'any.

   Martius, per Mart, que era el protector per excel·lència del romà com a agricultor i com a soldat.

   -Aprilis: nom d'interpretació dubtosa. Deriva del nom estrusc de la deessa grega. Estava consagrat a la        deessa Venus.

   -Maius: en honor, sembla, de la deessa Maia, mare de Mercuri.

   -Junius, perquè estava consagrat a Juno, esposa de Júpiter i protectora de les dones.

La resta de mesos conervaven el nom primitiu, derivat de l'ordre: quintilis, sextilis, september, october, november, december.

- Els dies:

-Dies fasti i nefasti

En el calendari es fixaven els dies que per motius religiosos eren no hàbils per reunir el pobre en assemblea. Aquests dies sortien al calendari amb el nom de nefasti, eren gairebé la tercera part de l'any durant la República. La resta dels dies eren anomenats fasti. Alguns eren nefasti només pel que fa a l'àmbit judicial i es podien reunir les Assemblees, que s'aonmenaven comitiales.

-Dies festius

En els calendaris, cada vuit dies n'hi havia un de descans. Era el dia de mercat, per visitar amics...

A aquests dies de descans s'afegien els dies de les grans festes religioses, que duraven uns quants dies i van augmentar força durant l'època imperial. Les vacances escolars coincidien amb les actuals: les d'estiu, i dues més curtes i al desmbre amb motiu de les Saturnals.

-La setmana

A mitjans de l'època de l'imperi es va establir la setmana de set dies. Es consagrava cada dia a un astre. A partir de segle IV, després de la implantació del cristianisme com a religió oficial, van ser substituïts els noms dels dos darrers dies perls de sabbatum. El diumenge va passar a ser el dia de descans, i era dedicat al culte.

-La data

Els romans tenien un sistema molt complicat de datar els dies del mes. Cada mes hi havia tres dies clau:

   -El dia de començament, anomenat kalendae que segurament va coincidir en principi amb la lluna nova.

   Els que es corresponia amb la lluna plena, idus, i que era una data mòbil.

   -El tercer era un data intermèdia, vuit dies abans de les idus, i s'anomenava nonae. 

Els romans dataven la resta dels dies en relació amb aquestes tres dates clau:

   -En la primera meitat del mes, des de les Kalendae dins a les nonae eren els dies sextus, quintus, cuartus...

   -Els vuit dies que anaven des de les noane fins a les idus es restaven a partir del dia de les idus.

   -En la segona meitat es datava a còpia de restar de les Kalendae de mes següent.

                         

Los meses en romano: 
1 Enero: Kalendae Ianuariae
2 Febrero: ante diem quartum Nonas Februarias
3 marzo: ante diem quintum Nonas Martias
4 abril: pridie Nonas Apriles: Magna Mater, Ludi Megalenses
5 mayo: ante diem tertium Nonas Maias
6 junio: ante diem octavum Idus Iunias
7 julio: Nonae Iuliae : Nones Caprotinae , Ludi Apollinares, Palibus Duobus, Ancillarum Feriae, Consus

¡MI CUMPLE: 25 junio!

-L'horari:

La divisió horària del dia també era diferent del nostre sistema actual de 24 hores, totes amb la mateixa durada, tant de dia com de nit, durant totes les estacions de l'any.

Les hores del dia i la nit:

El sistema romà s'ajustava a l'gorari solar. El període amb la llum estava dividit en dotze hores; com que el període de la llum augmentava a mesura que els dies s'atansaven al solstici d'estiu i disminuïen a partir de llavors, la duració de les hores també augmentava i disminuïa.

Les hores s'anomenaven amb el numeral ordinal: hora prima era l'hora de l'alba; hora sexta era la del mig dia; la duodecima, anomenada també suprema era la de la posta del sol.

La nit no es dividia en hores sinó en quatre períodes iguals, la durada dels quals lògicament també variava segons les estacions, anomenats vigiliae.

                         

Activitats diàries:

El romà es llevava i se n'anava a dormir amb el sol. L'activitat laboral acabava al mig dia. Els ciutadans sense ofici ni benefici que tenien relació de clientela amb algun ciutadà ric anaven a primera hora a saludar el seu patró i a rebre el cistell. Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar, un menjar lleuger, al migdia i un menjar principal a la tarda, a l'hora decima, entre les dues i les quatre. Tot el que hem explicat era aplicable, al ciutadà mitjà, habitant de Roma i de qualsevol de les grans ciutats de l'Imperi. En el món rural, els treballs agrícoles i la cura dels animals domèstics imposaven el seu propi ritme.

• 1. A quin home es refereix el text? Doneu algun exemple de la seva astúcia. Quant de temps va estar errant? Va aconseguir salvar la vida i la dels seus companys i tornar a la pàtria?
• 2. Narreu breument una de les aventures, en què va ser ajudat per un déu
• 3. Menelao i Neoptólemo  tornen als seus regnes amb  diversa fortuna. quin paper van tenir a la Guerra de Troia i  com va ser la seva tornada (NOSTOI)

1.

Háblame, Musa, de aquel varón de multiforme ingenio que, después de destruir la sacra ciudad de Troya, anduvo peregrinando larguísimo tiempo, vio las poblaciones y conoció las costumbres de muchos hombres y padeció en su ánimo gran número de trabajos en su navegación por el ponto, en cuanto procuraba salvar su vida y la vuelta de sus compañeros a la patria. Mas ni aun así pudo librarlos, como deseaba, y todos perecieron por sus propias locuras. ¡Insensatos! Comiéronse las vacas de Helios, hijo de Hiperión; el cual no permitió que les llegara el día del regreso. ¡Oh diosa, hija de Zeus!, cuéntanos aunque no sea más que una parte de tales cosas.

Ya en aquel tiempo los que habían podido escapar de una muerte horrorosa estaban en sus hogares, salvos de los peligros de la guerra y del mar; y solamente Odiseo, que tan gran necesidad sentía de restituirse a su patria y ver a su consorte, hallábase detenido en hueca gruta por Calipso, la ninfa veneranda, la divina entre las deidades, que anhelaba tomarlo por esposo.

- Se refiere a Odisea.

- Entre otras aventuras que Odiseo cuenta desde su salida de TROYA, relata su llegada a la isla de los cíclopes donde en una caverna averna se encontraron con Polifemo, hijo de Poseidón, quien se come a varios de sus compañeros mientras ellos eran presa de la desesperación y la tristeza. 

Al día siguiente Polifemo salió con sus rebaños y mientras ellos estaban atrapados en la cueva, pues estaba cerrada con una enorme piedra que les impedía salir, Odiseo aprovecho el momento para afilar con sus hombre una estaca esperando a que el cíclope volviera...

Odiseo, emborrachó con vino a Polifemo aludiendo que el vino que en ese momento le daba era para que probara las bebidas que llevaba en su barco y para que el se apiadar dejándolo volver a casa, Polifemo bebía y le preguntaba el nombre a Odiseo (que hasta ese momento no se lo había mencionado) este le dijo: Mi nombre es NADIE, el cíclope se durmió bajo los efectos del vino y con la estaca cegaron al cíclope quien se levanto aullando de dolor invocando a todos sus amigos, estos al verlo con tal herida y sufrimiento le preguntaron quien había sido el causante de su mal a lo que él dijo: Amigos, NADIE me mata con engaños y no la fuerza. 

Ellos a oír esto se alejaron de nuevo pensando en que si nadie lo había hecho era algún castigo de los dioses, mas tarde Odiseo y sus hombres consiguieron escapar ocultándose bajo pieles de oveja. 

- Estuvo unos 10 años.

- Volvió sólo.

2. Después de naufragar mucho Odiseo y sus hombres llegaron a una isla en la cual Pólites uno de los mejores amigos de Odiseo fueron a buscar comida y al regreso solo regreso solo uno, el cual les contó que habían transformado a todos en animales y enseguida llegó un cerdo el cual trataron de matarlo para comérselo pero el les decía que era Pólites pero ellos no entendían, por eso Odiseo se fue a ver que pasaba y escalando llego Hermes el mensajero de los dioses quien le dió de comer una hierba para que no surtiera el hechizo de la bruja al llegar no le pasó nada y Circe le propuso que si quería tener a sus amigos otra vez debían ir a la cama, ellos se acostaron y todos volvieron a ser normal y les dijo que les trajera al templo para que descansaran. Pasaron cinco días y cuando salieron a ver la barca estaba enterrada en el cual le preguntó que había pasado y ella le contó que había pasado cinco años enseguida le pregunto que quien le podía guiar a Itaca y ella le dijo que esa persona estaba en la tierra de Ades el dios de la guerra, enseguida partieron hacia la isla, de la cual salieron.

3. 

Menelao le explicó  a Telémaco su penoso viaje de regreso que tuvo que realizar desde Troya: los dioses le habían retenido en la Isla de Faro, en Egipto, y allí habría muerto de hambre con sus compañeros de no ser por Idotea, que le aconsejó que atrapara a su padre, Proteo, que en esta versión no es rey de Egipto, sino un dios marino capaz de transformarse en cualquier animal, e incluso en fuego. Ayudados por Idotea, Menelao y varios de sus compañeros se disfrazaron con pieles de foca y consiguieron sorprender y atrapar a Proteo, que les dijo que habían sido retenidos en Egipto por no haber hecho los debidos sacrificios a los dioses. Ya cumplidos, los dioses propiciaron vientos favorables para navegar y regresar a la patria.

Neoptólomo era hijo de Aquiles. Una vez comenzado el reparto del botín, le correspondió Andrómaca, la esposa de Héctor, con la que emprendió el viaje de regreso, durante el cual se libró de las desgracias y aventuras que sufrieron en resto de griegos, ya que atrasó su salida un día, bien por consejo de su abuela Tetis, bien por consejo del troyano Heleno, que también le correspondió como esclavo, lo que justificaría la amistad que ambos trabaron después. Se estableció en Epiro, donde reino tras casarse con Hermione, hija de Menelao que se la entregó en agradecimiento por su participación en la guerra. Y con ella llegaron sus problemas, puesto que, como era habitual entre los reyes, Neoptolemo, tenía como concubina a Andrómaca, con la que tuvo a Moloso, y según otros autores, además a Píelo y Pérgamo, sin embargo su matrimonio era estéril. Por ello, Hermione culpaba de su esterilidad a Andrómaca, lo que acabaría con la muerte de Neoptolemo.

•