EL TEATRO:

- Les lluites dels gladiadors:

Els combats gladiadors eren una altra de les passions dels romans i constituïen durant l'Imperi un dels espectacles favorits dels que es feien a l'amfiteatre.

Origen i evolució:

El primer combat de gladiadors va tenir lloc a Roma. Al llarg del segle III i II aC, el nombre de combats va anar augmentant. però  ja havien perdut tot el significat ritual que havien tingut abans.

Fins que es va construir el primer amfiteatre de pedra, els munera se celebraven al circ o en algun altre lloc. A partir d'això el seu lloc va ser l'amfiteatre. Els lluitadors es podien enfrontar un contra un o per parelles. Quan començava l'espectacle fien una volta al recinte.

Classes gladiadors:

Hi havia lluitadors de categories diferents, segons les armes amb les quals competissin:

    - Els retiarii anaven mig despullats, coberts amb una mena de tapall, com a armes feien servir una xarxa amb ploms que penjaven. S'acostumaven a enfrontar amb un altre gladiador, armat amb casc, escut i espasa.

    - Altres gladiadors, eren els mirmillons, samnites, gals i tracis. Portaven un casc, escut, espasa i punyal. Anaven armats com soldats de diversos pobles.

   - Els essedarii anaven enfilats en carros conduïts per aurigues. Havien de fer caure el rival i destruir-li el carro. Els combats acostumaven a acabar a peu.

   - Els equites  lluitaven a cavall, armats amb una llança, casc i escut.  Situats en l'extrem de l'arena, s'abalançaven l'un contra l'altre amb la intenció de fer caure l'oponent.

Quan en la lluita queia un contendent viu, el president dels jocs solia deixar en mans del públic del destí del vençut. Els mocadors enlaire indicaven el perdó; però si l'infeliç havia de ser rematat, el president ho indicava amb el dit polze cap avall. El triunfador era premiat amb una palma amb la qual feia una volta a l'amfiteatre.

A més de tot això, els romans celebraven amb èxit altres jocs en els quals intervenien animals, s'organitzaven batalles navals. Totes aquestes celebracions es desenvolupaven amb gran realisme i proporcionaven als espectadors emocions tan fortes com els combats de gladiadors.

EL CIRC:

- Les curses de carros:

De tots els espectacles que s'oferien a Roma, no n'hi havia cap qua apassionés tant el públic com les curses de carros tirats per cavalls. Hi havia quatre per quatre colors: vermell, blanc, blau i verd. El poble era partidari dels verds. Les curses es feien al circ de Roma.

La pompa:

La cursa demostrava l'origen religiós d'aquest espectacle. Encapçalada la desfilada el magistrat que patrocinava els jocs, vestit amb la millor roba en un carro guarnit magníficament. Davant hi anaven músics i ballarins i al seu voltant clients vestits amb túnica blanca. Si es fallava alguna cosa, havia de començar una altra vegada. Si algun dels conductors tocava les regnes amb la mà esquerra o que caigués un cavall estava obligat a aturar la processó i tornar-la a començar.

                         

La cursa:

Un cop acabada la desfilada, començava l'espectacle. Les curses més freqüents eren les de quatre. En cada cursa se solien enfrontar quatre aurigues, un per cada color. El  president feia el senyal de sortida amb un mocador blanc i s'abaixava la tanca que mantenia cada carro. Consistia en fer set voltes al voltant de la spina, un mur de poca alçada. El guanyador era el que arribava primer a la meta.

L'auriga portava una túnica amb els colors del seu equip, es cobria amb un sac i al voltant del pit moltes tires de cuir. Entre aquestes tires, portava un ganivet amb el qual, podia tallar les regnes que portava lligades al cos. Les caigudes eren freqüents. El nombre de proves per a un sol dia era de dotze curses, però després es va augmentar a vint-i-quatre.

LA CASA ROMANA:

La casa romana que en llatí s'anomena domus va ser l'habitacle típic de l'antiga roma. Es poden distingir 3 tipus d'habitatges de camp: la domus, casa unifamiliar  i la villa rustica, L'habitatge unifamiliar és una casa orientada cap a l'interior, sense finestres, amb sola porta i d'una sola planta. Estava construïda al voltant d'un pati. Les parets solien estar fetes de tova, maons de fang assecats al sol, pedres i sorra. Per sostenir el sostre es feien servir columnes de fusta, pedra o maó cuit.

Les parets exteriors i les columnes solien pintar imitant marbres vetejats o florals. A la Península es conserven les restes de molts d'aquests propietats d'època tardana, especialment a la Valle de l'Ebre i del Duero. A la vila urbana habitaven de manera estable els propietaris dels latifundis, sobretot en el Baix Imperi. Tenien totes les comoditats i luxes, d'aquí ve el seu nom. Estaven envoltades de jardins i tenien moltes zones adequades per les estacions de l'any. Qualsevol romà aspirava tenir una i els rics teniem més d'una. Hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny. La decoració solia ser molt luxosa, els mosaics fets a base de minúscules peces, cobrien el terra de totes les estances. Fins i tot el sostre estava decorat.
A les cases de pisos de lloguer, eren amb comoditats mínimes. No tenien aigua corrent. Estaven construïdes amb unes tècniques tan barates i això era un perill pel llogater. A Roma n'hi ha cases de 5 i 6 plantes. Les restes més conservades estan a Òsria i a la desembocadura del Tíber.

Hola Jose Luís:)!
Me llamo Yousra Chamlal y soy tu alumna de Latín. No es el primero año que estudio Latín, asi que ya nos conocemos! Espero pasármelo muy bien en tus clases y no aburrirnos analizando las frases y los textos hahaha