LA CASA ROMANA:

La casa romana que en llatí s'anomena domus va ser l'habitacle típic de l'antiga roma. Es poden distingir 3 tipus d'habitatges de camp: la domus, casa unifamiliar  i la villa rustica, L'habitatge unifamiliar és una casa orientada cap a l'interior, sense finestres, amb sola porta i d'una sola planta. Estava construïda al voltant d'un pati. Les parets solien estar fetes de tova, maons de fang assecats al sol, pedres i sorra. Per sostenir el sostre es feien servir columnes de fusta, pedra o maó cuit.

Les parets exteriors i les columnes solien pintar imitant marbres vetejats o florals. A la Península es conserven les restes de molts d'aquests propietats d'època tardana, especialment a la Valle de l'Ebre i del Duero. A la vila urbana habitaven de manera estable els propietaris dels latifundis, sobretot en el Baix Imperi. Tenien totes les comoditats i luxes, d'aquí ve el seu nom. Estaven envoltades de jardins i tenien moltes zones adequades per les estacions de l'any. Qualsevol romà aspirava tenir una i els rics teniem més d'una. Hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny. La decoració solia ser molt luxosa, els mosaics fets a base de minúscules peces, cobrien el terra de totes les estances. Fins i tot el sostre estava decorat.
A les cases de pisos de lloguer, eren amb comoditats mínimes. No tenien aigua corrent. Estaven construïdes amb unes tècniques tan barates i això era un perill pel llogater. A Roma n'hi ha cases de 5 i 6 plantes. Les restes més conservades estan a Òsria i a la desembocadura del Tíber.