LA CIUDAD ROMANA: EL TRAZADO NATURAL Y EL TRAZADO PLANIFICADO

 El traçat de la ciutat:

Des del punt de vista urbanístic, cal distingir en el món romà dos sistemes de traçat de les ciutats que s'anomenen natural i planificat.

- El traçat natural: era el model urbà que era habitual en els primitius llogarets preromans d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de la Roma pretrusca. Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en què s'assentava, solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics. Es tractava de recintes emmuratllats de petita extensió, que no responien a cap pla i estaven sense unrbanitzar. Es designaven amb la paraula oppidum. Estaven construïts en elevacions estratègiques, de defenses naturals. Els habitatges de planta rodona, amb una peça única i una coberta de palla, s'agrupaven sense cap altre criteri que l'adaptació més bona del terreny. Va pertànyer a aquest tipus de traçat el primitiu llogarret descobert sobre el Palatí. La reconstrucció dels habitatges coincideix amb la dels castros al·ludits i amb algunes reproduccions en miniatura trobades en tombes de la zona.

- El traçat planificat: s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscos i després el van escampar per tot l'Imperi. El disseny responia a un traçat rectangular i quadriculat, amb carrers que s'encreuaven formant una xarxa viària dominada per la simetria. Cada quadre o rectangle resultant constituïa una insula; al cor d'aquesta xarxa hi havia el fòrum. Els dos carrers principals s'anomenaven cardo maximus que anava de nord a sud, i decumanus maximus que anava d'est a oest. Els dos anaven a parar a quatre portes d'entrada a la ciutat i, fora de les muralles, es perllongaven en els respectius camins, al llarg dels quals se situaven les necròpolis o cementiris.

El primer teòric d'aquest tipus de planificació urbanística, que ha persistit fins als nostres dies, va ser el grec Hipòdam de Milet. El millor tractadista romà sobre arquitectura va ser Vitruvi, que va escriure l'obra De architectura ,en deu llibres, la qual va influir durant el Renaixement.

El fòrum de Roma

Edificis i monuments públics:

En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus fixos de construccions públiques de grans dimensions que els romans, prenent models grecs, van escampar per tot el confins de l'Imperi. Al voltant del fòrum, el centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat: 

- Els temples: se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular, com els grecs, tot i que també n'hi hagué de planta circular: Panteó, de Roma, tan imitat a partir del Renaixement es esglésies i palaus.

- Les basíliques: immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia, es parlava de negocis, i que van servir de model per als temples cristians.

- La cúria: on es reunia l'Assemblea de representants de la ciutat,

- Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants.

- Els mercats, amb la seva gran quantitat de locals per a tota mena d'intercanvis.

Basílica en Roma

Les ciutats importants poden tenir més d'un fòrum, ja que constituïen una bella creació arquitectònica, envoltats d'arcades i de columnes. Als fòrums es dreçaven els monuments de caràcter honorífic. A més de les nombroses estàtues en honor dels déus, dels emperadors i la seva familia, i de ciutadans il·lustres, els monuments més característics eren els següents:

- Els arcs de triomf, una mena de portes monumentals, d'una o més obertures bellament ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes...

- Els obeliscs i les columnes commemoratives d'alguna gran empresa bèl·lica, com per exemple Trajà, que encara pot admirar a Roma, tota coberta de relleus en què es representa la conquesta de la Dàcia.

Columna de Trajà

ÈPOCA DE LA REPÚBLICA

- La religió privada o familiar:
Déus
- El lar familiar: déu protector de lacasa. Representant pel foc de la llar dommètica i venerat en una espècie de capelleta a l'espai central de la domus.
- Els Penats, dels quals depenia l'abundància de provisions per a la familia. Se'ls representaven com dos joves que portaven corns. Seguien la familia quan es canviava de casa.
- Els Genius, esperit del pater familias. Se'l representava al cacrarium, vora el lar i els Penats, en forma de serp.
- La deessa Juno,protectora de les dones de la familia.
- Els Manes, les ànimes dels difunts de la família. Els familiars celebraven els seus aniversaris i els encomanaven la cura dels qui havien mort feia poc.

                                                                 La deessa Roma

Culte
Cada família, tenia el seu propi ritual a l'hora de venerar els seus déus. Aquests ritus estaven presidits pel pater familias. La dona, en casar-se, abandonava els cultes de la seva família i s'incorporava als de la família del seu marit. Participaven en el culte al Genius, els esclaus i els clients de la família. Els ritus més freqüents eren ofrenes d'aliments, libracions, pregàries, ornaments florals i espelmes enceses.

- La religió popular:
Déus
Els déus més venerats per aquell poble de camperols eren els déus agraris relacionats amb l'activitat agrícola i ramadera. Els déus primitius, a principis de l'epoca de la República apareix com a divinitat agrària més important la deesa Ceres,  identificada amb la Demèter grega, la gran protectora de les collites i de la fertilitat de la terra després de la mort hivernal.

Culte
Se celebraven festes al llarg de l'any en honor de cadascuna d'aquestes divinitats, s'oferien sacrificis d'animals, es feien menjars compartits i processons suplicatòries o s'encenien focs i s'ornaven estàtues i altars, s'oferien exvots fets de cera, ceràmica, es practicaven danses i cants rituals...

- La religió oficial:
Déus
Després d'un procés que s'havia iniciat ja en època etrusca, a Roma es va anar configurant un grup de grans déus, dotze en total, a còpia d'identificar alguns dels seus antics déus amb els que habitaven l'Olimp grec.
El procés d'assimilació va consistir a anar atribuint a poc a poc els mites i les funcions del déu grec, fins identificar-los totalment, mantenint el nom llatí. D'aquesta manera es van arribar a establir les parelles: Zéus-Júpiter, Hera-Juno, Atena-Minerva... Apol·lo va ser l'únic que no es va identificar amb cap déu llatí i va conservar el seu nom grec i l'apel·latiu Febus com a déu de la llum. Aquest panteó va constituir el nucli a l'entorn del qual es va organitzar la religió oficial de la ciutat de Roma.
La presència dels déus va anar creixent fins a convertir-se en omnipresent en els grans poetes de l'època clàssica, i va constituir, la inspiració més freqüent dels artistes plàstics: escultors, pintors o orfebres, tant en la decoració de la ciutat i dels edificis públics, com en els frescos, els mosaics i les estàtues de les cases de la gent rica. La fe en aquests déus no va arribar a ser pregonament sentida per la gent, i els mites que se'ls atribuïren manllevats de la mitologia grega, no eren considerats articles de fe, sobretot per laa gent culta.

Festes

Al larg de l'any, la ciutat consagrava quasi un centenar de dies a celebrar d'una manera o altra els seus déus. N'hi havia de dos tipus:
- Les feriae o festivitats religioses en sentit estricte. REn aquestes festivitats els ritus era una sacrifici d'animals, braus, porcs o ovelles, fet en llocs públics, davant del temple del déu. Les més importants eren les Lupercals, en honor de Faunepan, Les Feràlies, dedicades als difunts, les Liberàlies, dedicades a Líber-Dionís, i les Saturnals, dedicades a Saturn, que se celebraven al desembre i són els precedents de les nostres festes nadalenques, amb intercanvi de presents inclòs.
- Els ludi, festes de caràcter civicoreligiós. Duraven uns quants dies. A més de sacrificis, processons, pregàries... es programaven diversos tipus d'espectacles, representacions teatrals, combats, caceres de feres importades de llocs exòtics. Els més importants eren els Megalenses, els Cerials, els Apol·linars i els Ludi Romani. Cada cop més variats i costosos, eren otganitzats i pagats pels magistrats de la ciutat.

Temples
Eren el lloc principla de culte però no l'únic. El temple no era el looc de la reunió dels fidels, sinó l'habitacle del déu. El formaven un recinte rectangular, de petites proporcions, elevat sobre un pòdiun de pedra, amb unes escales a la part del davant. El pla, molt simple, formava un pòortic de columnes i una sala inteior on es dreçava l'estàtua de déu. Els ritus de celebraven davant la seva façana en una esplanada al centre de la qual era ocupat per un altar.

Sacerdots
El sacerdoci era una mena de funció pública. Els sacerdots formaven col·legis especialitzats. Els més importants tenien la consideració de magistrats de la ciutat. Els col·legis més importants eres:
- Els flamines: cadascun s'ocupava del culte d'una de les grans divinitats. Els  més importants eren els tres déus de la primitiva traída llatina: Júpiter, Mart i Quirt.
- Els pontifices, literalment constructors de ponts. Estaven presidits pel Pontifex Maximus, càrrec religiós i polític de molta influència. Contorlaven tot allò que feia referència al culte públic: establien el calendari, vigilaven l'observança exacta dels ritus, controlaven la redaccio dels annals oficials de la ciutat i presidien les grans cerimònoies religioses públiques. Hi havia altres col·legis sacerdotals com el dels àugurs, que eren experts en les tècniques d'endevinació, que tenien tanta tradició i importància en el món romà. O també els vestals que eren sacerdotesses responsables de mantenir encès el foc sagrat al temple de Vesta de la ciutat.

VILLAS ROMANAS

Las villas romanas eran al mismo tiempo, lugares de vivienda en el campo y granjas productivas. Se construían en zonas de buena tierra, cerca de las rutas comerciales y de los puertos de mar. La mayoria de las villas eran rurales y estaban preparadas para la explotacion agraria o industrial. La villa tiene unas tierras y unos edificios donde se realiza el trabajo y se guardan los productos que se han obtenido. Hay de tamaño muy pequeño; otras solamente para la agricultura y otras le hacen la competencia a los edificios de la ciudad en monumentalidad y riqueza. Las villas distinguen tres grandes partes en una villa por su utilidad:

         -Parte urbana, o vivienda del dueño.

         -Parte rustica, o vivienda de esclavos, cocina y establos.

         -Parte fructuaria, dedicada al almacenamiento y transformacion de productos. 

Mas tarde se usó como un lugar para las actividades espirituales y sociales de los miembros de la explotación.En esta parte se encuentran las iglesias y las ermitas rurales. Los arcos de puertas y de ventanas se construían con ladrillos, y para levantar columnas.Los tejados solían construirse con cerchas de madera recubiertas de tejas. Los suelos podían ser de tierra en las zonas de trabajo. Los romanos consideraban sus villas como lugares de recreo por el aprovechamiento agrario.El propietario iba a la villa para descansar del ajetreo de la ciudad, dedicarse a la caza y a la pesca o a otras actividades artísticas.

El plano que corresponde a la villa romana es "planta 2", porque las partes identificadas están bien situadas, pero en cambio en las otras dos no. 

2: impluvium: ola para recoger el agua de lluvia en el centro.

3: triclinium: comedor con tres camas especiales alrededor de la mesa

8: tablinum: el despacho del jefe de la casa "pater familia".

1: cubiculum: habitaciones para el reposo.

LES TERMES:

Les termes públliques eren propietat de l'Estat, que acostumava a arrendar-les a particulars a canvi d'una determinada quantitat. L'arrendador cobrava a l'usuari una petita quantitat, però de vegades un magistrat abonava a l'arrendador els diners del contracte i obsequiava el poble amb entrada lliure durant tot l'any.
Això ho va fer Agripa l'any 33aC.

L'ús de les termes es va generalitzar al món romà a partir del segle I aC, quan es va descobrir un sistema que permetia escalfar i distribuir aigua calenta. Un forn construït sota una cambra especial i escalfat amb carbó, irradiava aire calent que era construït per un tub, a  través de cavitats del sòl i de maons buits de les parets.

Distribució d'unes termes:

- Apodyterium: era l'habitació més propera al pòrtic de l'entrada, on els banyistes deixaven la roba. Hi havia un banc i a la paret unes fornícules sense portes, que servien per diposar-hi la robba i altres objectes personals, que un esclau havia de vigilar.

- Frigidarium: era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes, estava descobert i incloïa en les seves instal·lacions una gran piscina on es podia practicar la natació.

- Tepidarium: era l'habitació de temperatura tèbia que preparava el banyista per a la d'aigua calenta.

- Caldarium: era la sala destinada als banys d'aigua calenta. Era l'habitació més lluminosa i guarnida. A les grans termes fins i tot hi havia piscines on poder nedar. A les més petites, la gent es banyava en banyeres o dipòsits d'aigua calenta anomentas labra.

- De vegades, al caldarium s'hi afegia el laconicum, per prendre banys de vapor. Era una habitació més petita molt esclafada, amb un sostre semiesfèric que es podia obrir o tancar a voluntat, i així es regulava la temperatura de la sala.

                                                                           laconicum


Organització dels banys:



Els banys s'obrien a migdia i es tancaven a l'hora de la posta de sol.
Hi havia departaments separats per homes i dones. Si no hi havia espais separats, l'establiment obria unes hores al dia per a les dones i unes altres hores per als homes. Durant l'Imperi, es va permetre el bany conjunt d'homes i dones, com es pot deduir de la informació transmesa per alguns epigrames de Marcial.










Principals termes romanes:
El nom determes es va fer servir per primera vegada en uns banys construïts oer Agripa l'any 25dC. Neró va construir unes termes al camp Mart, avui totalment desaparegudes. Les primeres termes monumentals són les que va començar Domicià i va inaugurar Trajà. S'hi podien banyar 3000 persones alhora. El caldarium tenia 1600 seients per banyar-se assegut. A totes les dependències hi havia una temperatura agradable. Els terres estaven coberts de rics  mosaics, i hi havia moltes estàtues i pintures que decoraven les parets.