ÈPOCA DE LA REPÚBLICA

- La religió privada o familiar:
Déus
- El lar familiar: déu protector de lacasa. Representant pel foc de la llar dommètica i venerat en una espècie de capelleta a l'espai central de la domus.
- Els Penats, dels quals depenia l'abundància de provisions per a la familia. Se'ls representaven com dos joves que portaven corns. Seguien la familia quan es canviava de casa.
- Els Genius, esperit del pater familias. Se'l representava al cacrarium, vora el lar i els Penats, en forma de serp.
- La deessa Juno,protectora de les dones de la familia.
- Els Manes, les ànimes dels difunts de la família. Els familiars celebraven els seus aniversaris i els encomanaven la cura dels qui havien mort feia poc.

                                                                 La deessa Roma

Culte
Cada família, tenia el seu propi ritual a l'hora de venerar els seus déus. Aquests ritus estaven presidits pel pater familias. La dona, en casar-se, abandonava els cultes de la seva família i s'incorporava als de la família del seu marit. Participaven en el culte al Genius, els esclaus i els clients de la família. Els ritus més freqüents eren ofrenes d'aliments, libracions, pregàries, ornaments florals i espelmes enceses.

- La religió popular:
Déus
Els déus més venerats per aquell poble de camperols eren els déus agraris relacionats amb l'activitat agrícola i ramadera. Els déus primitius, a principis de l'epoca de la República apareix com a divinitat agrària més important la deesa Ceres,  identificada amb la Demèter grega, la gran protectora de les collites i de la fertilitat de la terra després de la mort hivernal.

Culte
Se celebraven festes al llarg de l'any en honor de cadascuna d'aquestes divinitats, s'oferien sacrificis d'animals, es feien menjars compartits i processons suplicatòries o s'encenien focs i s'ornaven estàtues i altars, s'oferien exvots fets de cera, ceràmica, es practicaven danses i cants rituals...

- La religió oficial:
Déus
Després d'un procés que s'havia iniciat ja en època etrusca, a Roma es va anar configurant un grup de grans déus, dotze en total, a còpia d'identificar alguns dels seus antics déus amb els que habitaven l'Olimp grec.
El procés d'assimilació va consistir a anar atribuint a poc a poc els mites i les funcions del déu grec, fins identificar-los totalment, mantenint el nom llatí. D'aquesta manera es van arribar a establir les parelles: Zéus-Júpiter, Hera-Juno, Atena-Minerva... Apol·lo va ser l'únic que no es va identificar amb cap déu llatí i va conservar el seu nom grec i l'apel·latiu Febus com a déu de la llum. Aquest panteó va constituir el nucli a l'entorn del qual es va organitzar la religió oficial de la ciutat de Roma.
La presència dels déus va anar creixent fins a convertir-se en omnipresent en els grans poetes de l'època clàssica, i va constituir, la inspiració més freqüent dels artistes plàstics: escultors, pintors o orfebres, tant en la decoració de la ciutat i dels edificis públics, com en els frescos, els mosaics i les estàtues de les cases de la gent rica. La fe en aquests déus no va arribar a ser pregonament sentida per la gent, i els mites que se'ls atribuïren manllevats de la mitologia grega, no eren considerats articles de fe, sobretot per laa gent culta.

Festes

Al larg de l'any, la ciutat consagrava quasi un centenar de dies a celebrar d'una manera o altra els seus déus. N'hi havia de dos tipus:
- Les feriae o festivitats religioses en sentit estricte. REn aquestes festivitats els ritus era una sacrifici d'animals, braus, porcs o ovelles, fet en llocs públics, davant del temple del déu. Les més importants eren les Lupercals, en honor de Faunepan, Les Feràlies, dedicades als difunts, les Liberàlies, dedicades a Líber-Dionís, i les Saturnals, dedicades a Saturn, que se celebraven al desembre i són els precedents de les nostres festes nadalenques, amb intercanvi de presents inclòs.
- Els ludi, festes de caràcter civicoreligiós. Duraven uns quants dies. A més de sacrificis, processons, pregàries... es programaven diversos tipus d'espectacles, representacions teatrals, combats, caceres de feres importades de llocs exòtics. Els més importants eren els Megalenses, els Cerials, els Apol·linars i els Ludi Romani. Cada cop més variats i costosos, eren otganitzats i pagats pels magistrats de la ciutat.

Temples
Eren el lloc principla de culte però no l'únic. El temple no era el looc de la reunió dels fidels, sinó l'habitacle del déu. El formaven un recinte rectangular, de petites proporcions, elevat sobre un pòdiun de pedra, amb unes escales a la part del davant. El pla, molt simple, formava un pòortic de columnes i una sala inteior on es dreçava l'estàtua de déu. Els ritus de celebraven davant la seva façana en una esplanada al centre de la qual era ocupat per un altar.

Sacerdots
El sacerdoci era una mena de funció pública. Els sacerdots formaven col·legis especialitzats. Els més importants tenien la consideració de magistrats de la ciutat. Els col·legis més importants eres:
- Els flamines: cadascun s'ocupava del culte d'una de les grans divinitats. Els  més importants eren els tres déus de la primitiva traída llatina: Júpiter, Mart i Quirt.
- Els pontifices, literalment constructors de ponts. Estaven presidits pel Pontifex Maximus, càrrec religiós i polític de molta influència. Contorlaven tot allò que feia referència al culte públic: establien el calendari, vigilaven l'observança exacta dels ritus, controlaven la redaccio dels annals oficials de la ciutat i presidien les grans cerimònoies religioses públiques. Hi havia altres col·legis sacerdotals com el dels àugurs, que eren experts en les tècniques d'endevinació, que tenien tanta tradició i importància en el món romà. O també els vestals que eren sacerdotesses responsables de mantenir encès el foc sagrat al temple de Vesta de la ciutat.