El traçat de la ciutat:
Des del punt de vista urbanístic, cal distingir en el món romà dos sistemes de traçat de les ciutats que s'anomenen natural i planificat.
- El traçat natural: era el model urbà que era habitual en els primitius llogarets preromans d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de la Roma pretrusca. Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en què s'assentava, solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics. Es tractava de recintes emmuratllats de petita extensió, que no responien a cap pla i estaven sense unrbanitzar. Es designaven amb la paraula oppidum. Estaven construïts en elevacions estratègiques, de defenses naturals. Els habitatges de planta rodona, amb una peça única i una coberta de palla, s'agrupaven sense cap altre criteri que l'adaptació més bona del terreny. Va pertànyer a aquest tipus de traçat el primitiu llogarret descobert sobre el Palatí. La reconstrucció dels habitatges coincideix amb la dels castros al·ludits i amb algunes reproduccions en miniatura trobades en tombes de la zona.
- El traçat planificat: s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscos i després el van escampar per tot l'Imperi. El disseny responia a un traçat rectangular i quadriculat, amb carrers que s'encreuaven formant una xarxa viària dominada per la simetria. Cada quadre o rectangle resultant constituïa una insula; al cor d'aquesta xarxa hi havia el fòrum. Els dos carrers principals s'anomenaven cardo maximus que anava de nord a sud, i decumanus maximus que anava d'est a oest. Els dos anaven a parar a quatre portes d'entrada a la ciutat i, fora de les muralles, es perllongaven en els respectius camins, al llarg dels quals se situaven les necròpolis o cementiris.
El primer teòric d'aquest tipus de planificació urbanística, que ha persistit fins als nostres dies, va ser el grec Hipòdam de Milet. El millor tractadista romà sobre arquitectura va ser Vitruvi, que va escriure l'obra De architectura ,en deu llibres, la qual va influir durant el Renaixement.
El fòrum de Roma
Edificis i monuments públics:
En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus fixos de construccions públiques de grans dimensions que els romans, prenent models grecs, van escampar per tot el confins de l'Imperi. Al voltant del fòrum, el centre de la vida pública de Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat:
- Els temples: se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular, com els grecs, tot i que també n'hi hagué de planta circular: Panteó, de Roma, tan imitat a partir del Renaixement es esglésies i palaus.
- Les basíliques: immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia, es parlava de negocis, i que van servir de model per als temples cristians.
- La cúria: on es reunia l'Assemblea de representants de la ciutat,
- Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants.
- Els mercats, amb la seva gran quantitat de locals per a tota mena d'intercanvis.
Basílica en Roma
Les ciutats importants poden tenir més d'un fòrum, ja que constituïen una bella creació arquitectònica, envoltats d'arcades i de columnes. Als fòrums es dreçaven els monuments de caràcter honorífic. A més de les nombroses estàtues en honor dels déus, dels emperadors i la seva familia, i de ciutadans il·lustres, els monuments més característics eren els següents:
- Els arcs de triomf, una mena de portes monumentals, d'una o més obertures bellament ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes...
- Els obeliscs i les columnes commemoratives d'alguna gran empresa bèl·lica, com per exemple Trajà, que encara pot admirar a Roma, tota coberta de relleus en què es representa la conquesta de la Dàcia.
Columna de Trajà
No hay comentarios:
Publicar un comentario